dimarts, 17 de gener de 2017

EL SECRET






He pujat les escales d'hivern a hora primera,
cruix la fusta, es bada la mimosa,
la llum del mar és groga sobre els vidres blaus
de l'aigua continguda en llunyania.
I aquí dalt, tendrament, he alliberat
el  secret de les meves companyies,
les que em segueixen sense veu, furtives,
fantasma o àngel, pensament, memòria,
i els he dit: desplegueu-vos,
fugiu per la finestra de llevant, voleu,
esborreu tot temor de nits en vetlla,
obriu al sol els llavis tan glaçats,
navegueu pel matí que recomença,
buideu-me el cap, i el cor, allibereu-me en vers.
Després ja tornareu, amb les mans buides
d'haver tocat el cel i no tenir
sinó un cos com el meu per univers.

Olga Xirinacs, 1997

3 comentaris:


  1. de La pluja sobre els palaus


    Et diré que la primavera s'acosta a tu com l'aire a les primeres violetes
    i que els corbs tracen signes amb ploma negra i tinta japonesa.
    Reverdeixen els arbres i esclaten els iris entre l'herba dels marges.
    El cirerer ha florit, granat i rosa, amb densa olor de mel silvestre.
    A poc a poc, en el silenci relatiu, tornen la vida i el somriure,
    a poc a poc, en el repòs interior, prenen forma els sentits,
    hi ha un corrent subterrani, una volta infinita de l'aire i de la terra.
    Tot ho porto a les mans i a flor de pell. T'ho porto, ara de nou,
    i és una ofrena sense nom, un càntic sense veu i un palau sense regne.


    ResponElimina
  2. Preciosos poemes, el de l'entrada i el del comentari de la Matilde, que hi és relacionat pel darrer vers sobretot, un vers antològic.

    ResponElimina
  3. gràcies pels comentaris, poetes!!!

    ResponElimina