dijous, 24 de setembre de 2015

PASSEIG D'OCTUBRE

Oh, que dolçament reposarien els meus ossos,
si algun dia la vostra flauta digués els meus amors!

Virgili, Bucòliques, llibre X



Clara olor del paisatge a mitja alçada,
quan una acàcia s'estremeix amb tu
perquè l'aire d'octubre t'esperava.
La platja, que es retira, sent l'onada
com la cobreix, amenaçant i esquiva;
com li porta, de lluny, la veu trencada
de les petxines mortes, i la roba
d'un ofegat anònim, estripada.
L'aigua de pluja busca els seus camins,
camins d'octubre, oberts, pedra oblidada
de la terra que es perd, arrossegada
entre avellanes mortes i arbres nus.

Sento la teva pell i el primer foc
acompanya la tarda de les llars.
Hi ha celatges enlaire, llavis prims
enamorats i balbs, bevent silencis
de solituds bellíssimes, glaçades,
on no arriba l'escalf de les besades
ni l'olor del fum nou, ni el vell sabor
del vi que es beu a poc a poc, del goig
d'aquesta llum que em fuig, tan breu, tan lluny.


Olga Xirinacs (Llavis que dansen, Barcelona, 1987)

dissabte, 12 de setembre de 2015

LES MANS SOBRE LA FUSTA



El freixe és l'arbre més bell en els boscos,
el pi en els jardins, el pollancre vora els
rius, l'avet a les muntanyes altes; però bell
Licidas, si em vens a veure més sovint, el
freixe en els boscos i el pi en els jardins et
cedirien.

Virgili, Bucòliques, llibre VII


És l'hora de les mans sobre la fusta
-vius i morts hi repossen el cossos-,
comptem les vetes, resseguim els nusos,
melis, xicranda, cirerer,
noguer, olivera, roure, pi i caoba,
fusta olorosa, tèbia treballada
per les mans que no ens han de conèixer.

A la finestra hi tens alfàbrega,
sobre el llit un pomell de flors seques
i ginesta a la taula de vidre.
La porcellana et reflecteix elsulls,
hi veig el pol·len de les malves
i el vol de les abelles.
Quan fem cruixir la fusta a peu descalç
ningú no ens prendrà el cel
que hem lligat al capçal.

Olga Xirinacs (Llavis que dansen, Barcelona, 1987)


dimarts, 1 de setembre de 2015

MEDITACIÓ PER A UNA NIT DE JUNY

-Podries tanmateix descansar aquesta nit
amb mi, sobre un jaç de fulles verdes.
Tenim fruita ben dolça i formatge fresc
en abundància.

Virgili, Bucòliques, llibre I

El dia s'inclinà amb un plor de llum
per contemplar el teu cos entre les roses;
vellut sobre vellut, creixia el gust
d'aquella sang encara no vessada.
S'apuntalava l'aire en el silenci
navegat pel desig que arriba a port.
Les flors collides al matí rendien
altives llances vegetals; vetllaven
incendis màgics en la soledat
de les blanques parets de la cambra.

Escric paraules que no vull que morin,
nascudes d'una terra sense nom.
Les dic a poc a poc, a mitja veu,
en el repòs del temps que ens va vencent.
Dins dels llavis encesos de juny
hi ha un poema que et besa lentament.

Olga Xirinacs (Llavis que dansen, Barcelona, 1987)