-Podries tanmateix descansar aquesta nit
amb mi, sobre un jaç de fulles verdes.
Tenim fruita ben dolça i formatge fresc
en abundància.
Virgili, Bucòliques, llibre I
El dia s'inclinà amb un plor de llum
per contemplar el teu cos entre les roses;
vellut sobre vellut, creixia el gust
d'aquella sang encara no vessada.
S'apuntalava l'aire en el silenci
navegat pel desig que arriba a port.
Les flors collides al matí rendien
altives llances vegetals; vetllaven
incendis màgics en la soledat
de les blanques parets de la cambra.
Escric paraules que no vull que morin,
nascudes d'una terra sense nom.
Les dic a poc a poc, a mitja veu,
en el repòs del temps que ens va vencent.
Dins dels llavis encesos de juny
hi ha un poema que et besa lentament.
Olga Xirinacs (Llavis que dansen, Barcelona, 1987)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada