dijous, 11 de juny del 2015

TRISTA, TRISTA, LA TARDA DEL DIUMENGE




Aspecte dels tinglados del Port en els primers anys de funcionament (foto: Arxiu del Port de Tarragona)


Trista, trista, la tarda del diumenge.
Els amples carrers que baixen al port, muts,
quadrats, solitaris, oferien magatzems sense ànima,
bocois buits llepats per un vent apagat
que ens apelfava els passos
quan saltàvem l'empedrat, camí del moll.

El sol omplia els forats del carrer,
es repenjava al ferro de les portes
i es moria de tedi colgat d'olors de sal, sofre i vi.
Corríem i saltàvem per les barques velles,
planaven les gavines
i se sentia l'olor de mariners i cançons amb ciutats de fusta
i muralles de boira.

De vegades el pare ens passejava en una barca estreta
i envernissada, amb respatllers calats, 
com la barca d'Ofèlia morta,
solcant el riu amb el vel flotant a l'aigua de flors.
Però la por de sotsobrar es menjava tota la il·lusió
del blau poblat de misteris fluctuants.

De Botons de tiges grises, 1977

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada