dijous, 10 de maig de 2018

ANIVERSARI D'OLGA XIRINACS



No ha sortit ningú a rebre'm, ningú no m'esperava.
M'ha semblat que sentia la música vaga
d'un piano perdut qui sap en quina cambra.
Venia a poc a poc, a la tarda tornava.
L'asfalt era calent i la calor minvava
entre acàcies florides i la gent apressada.
He alçat el cap i els vides brillaven a ponent.
Els arbres, les parets, aspres, rugoses, clares,
m'indicaven el pas mentre jo m'acostava.
Encara no, m'he dit, esperaré que el vespre
vingui amb passes comptades,
com un felí a l'aguait quan l'ombra es fa més blava.

Olga Xirinacs, La pluja sobre els palaus, 1990

dimarts, 8 de maig de 2018

11 DE MAIG, 82è ANIVERSARI D'OLGA XIRINACS

Ara passen les noies. Són les filles,
seran les filles de les filles
i algú, darrera els vidres, les veurà com se'n van (...)

De 'La pluja sota els palaus'


Aquest proper divendres, 11 de maig i festa de Sant Ponç, serà el 82è aniversari d'Olga Xirinacs.

Amb motiu dels seus vuitanta anys fa ja algun temps que vam obrir aquest blog, així com un espai a facebook, en homenatge a la seva trajectòria i per insistir en què mereixia un reconeixement col·lectiu i d'alt voltatge. Aquest homenatge podia haver coincidit amb la concessió d'un guardó com ara el Premi d'Honor però les decisions del jurat que l'atorga han anat per uns altres verals.

Com en aquests darrers tres anys proposem que des dels blogs i espais diversos de la xarxa li felicitem aquest aniversari amb la transcripció de poemes i textos seus o escrivint algun comentari sobre la seva obra.

Olga Xirinacs té una obra diversa i eclèctica. En els darrers anys s'ha redescobert i valorat molt la seva poesia, al mateix o superior nivell que la de molts altres poetes catalans i encara poc coneguda a tots nivells.

Si us sumeu a l'homenatge d'aquest any podeu indicar-ho en algun comentari en aquest blog per tal de poder fer una llista dels que hi hagin col·laborat.


dilluns, 23 d’abril de 2018

LA PLUJA SOBRE ELS PALAUS I EL SOL DAMUNT DELS LLIBRES

Resultat d'imatges de la pluja sobre els palaus

El llibre que m'he regalat per Sant Jordi, gràcies a internet, primera edició i poemes de culte.



Et diré que la primavera s'acosta a tu com l'aire a les primeres violetes
i que els corbs tracen signes amb ploma negra i tinta japonesa.
Reverdeixen els arbres i esclaten els iris entre l'herba dels marges.
El cirerer ha florit, granat i rosa, amb densa olor de mel silvestre.
A poc a poc, en el silenci relatiu, tornen la vida i el somriure,
a poc a poc, en el repòs interior, prenen forma els sentits,
hi ha un corrent subterrani, una volta infinita de l'aire i de la terra.
Tot ho porto a les mans i a flor de pell. T'ho porto, ara de nou,
i és una ofrena sense nom, un càntic sense veu i un palau sense regne.


XIRINACS, Olga La pluja sobre els palaus, dins Óssa Major. Poesia completa (1977-2009)

diumenge, 18 de març de 2018

RELECTURES: ZONA MARÍTIMA

Resultat d'imatges de zona marítima olga xirinacs

El mestral acostava distàncies, afinava els traços que dividien l'aigua i la terra i els feia ser un dibuix exacte sobre el plànol groc i blau on el ciment i la pedra acollien tota  activitat visible. La mirada era atreta pel blau profund de l'aigua, que podia canviar a verd en amples bandes travessades per les embarcacions i les aigües marines...

Zona Marítima, pàgina 149


Portada, fragment i informació de la solapa del llibre Zona marítima, premi de Novel·la Ramon Llull 1986

dimecres, 7 de març de 2018

AQUEST ANY TAMPOC

Resultat d'imatges de olga xirinacs


Aquest any tampoc. El Premi d'Honor, en la vigília del Dia de la Dona ha anat a parar a un altre home. La diferència continua sent notable, entre homes i dones, en aquest premi i en molts altres. Potser pensaven que dos anys seguits premiant dones ja era un excés, qui sap.

No vull entrar en mèrits ni en gustos literaris. Alguns amics se'm van molestar quan, fa uns anys, vaig manifestar que a alguns premiats no els veia prou honor, encara. Crec que aquest premi demana personatges consolidats, amb una llarga trajectòria. Potser això de fer campanya a favor de la nostra escriptora viva preferida ha perjudicat les possibilitats, qui sap.

El món de la cultura no sol ser just, molts aspectes convergeixen en qualsevol certamen. Els óscars del cinema en són un dels paradigmes. Cal recordar com a Joana Raspall li vam començar a fer cas quan va fer cent anys i que Montserrat Abelló va rebre el premi a una edat molt avançada, noranta anys, tot un símptoma. Olga Xirinacs continuarà sent el que és, amb Premi o sense. Som nosaltres, aquest país tan poc agraït, els qui en sortim perjudicats. Hi ha oblits, i aquest n'és un, i molt greu, que em costen d'entendre.


diumenge, 14 de gener de 2018

SOBRE LA VELLESA INDEFUGIBLE

 Resultat d'imatges de GALETES TRIAS VELLETS



Recupero aquesta bonica imatge, crec que és de les més antigues de les Galetes Trias on es mostra la imatge dels seus vellets. Aquesta parella s'ha modernitzat una mica, l'àvia ja no porta el mocador al cap i les galetes han comercialitzat molts altres dissenys sense perdre, però, la qualitat original. Avui això de vellet i velleta sembla un penjament car caiem en el parany de canviar paraules quan no podem canviar  realitats.

La recupero per il·lustrar un fragment del llibre La crisi dels vuitanta, d'Olga Xirinacs, que enguany ja en complirà vuitanta-dos i que desitjo que ens pugui explicar algun dia la crisi dels noranta. A la vida anem passant per crisis diverses, la paraula té sentits diferents, també el de canvi i reconstrucció. Els canvis de dècada tenen un valor afegit i ens enfronten amb el pas del temps d'una forma psicològicament més contundent.


'L'evolució cap als meus vuitanta és haver foragitat les inquietuds primeres i, en efecte, contemplar aquest firmament on flotem; llegir les pàgines dels investigadors espacials; admirar les fotografies que ulls com el Hubble ens acosten i horroritzar-me del que un profeta antic en va dir "tenebres exteriors, on es plora i peten les dents". Quanta raó tenia l'home, perquè les investigacions confirmen la seva afirmació. En canvi, els profetes religiosos dels nostres dies asseguren l'impossible en comptes de callar i evitar la demostració de la seva més completa ignorància'.


Olga Xirinacs, La crisi dels vuitanta, (Paraules, pàgina 22), Meteora, 2016, 

dilluns, 30 d’octubre de 2017

REENCARNACIONS MISERABLES (RESSENYA D'HELENA BONALS)

Resultat d'imatges de reencarnacions miserables

Ressenya d'Helena Bonals, publicada al seu blog L'eco se sent sobre el darrer llibre d'Olga Xirinacs.


Una vegada més, llegir una novel·la d'Olga Xirinacs és una mica com llegir les entrades del seu blog. L'acció és mínima, les reflexions hi són constants. Algunes fins i tot ja les hi havia llegit o escoltat. I l'espai on transcorre la història, un ambient molt kafkià.

"Un vertader text de Kafka ens empresona, Eusebius" (20). Aquest reencarnat amb memòria de les seves antigues vides, podria ser l'insecte monstruós en què Gregor Samsa es desperta un bon dia. Ell i el seu germà bessó Virgili, a qui coneix des que es troben a la panxa de la seva nova mare, de la seva nova vida, són una autèntica "transformació". En el cas d'Eusebius es tracta d'un reencarnat tip de viure, cansat d'anar de cos en cos. 

No sembla pas el cas d'aquesta escriptora que continua fent novel·la rere novel·la. "però els llibres són la verdadera reencarnació dels homes" (220), diu qui narra la història. He llegit alguna vegada que el veritable amor és com l'energia, no es destrueix, es transforma. Es convertiria en art generalment."¿no asseguren que l'energia no es perd ni després de morir? (111), diu un personatge. Tot això fa reflexionar en la possibilitat real de la reencarnació.

Com a mínim aquest tema serveix per novel·lar-lo, i per fer algunes reflexions, sovint en prosa poètica. "Al mar s'hi ofeguen totes les hores, com els rius" (189). Les referències a la mort hi són ben presents, en contra del que es fa avui en dia. També: " hi ha un temps per a cada cosa: per a la tendresa, per al dolor, per a la lucidesa i per a l'oblit" (188), com diu la Bíblia. Però a l'Olga Xirinacs no l'oblidem pas. Com ella, molts lluitem per reanimar-nos, per "recuperar l'ànima" (175), la de la infantesa, en les nostres vides.

Com a conclusió m'agradaria de fer referència al disseny de la coberta d'aquesta novel·la. Aquesta paraula, "Reencar-/nacions" partida amb aquest guió, ens fa pensar en com una reencarnació seria com la continuació d'una paraula encara que es trobi seccionada en dos. No sabem si és fet expressament, però és ben trobat. A més a més, la il·lustració ens recorda els collages de l'escriptora habituals en el seu blog. Una edició maca per a un bon interior.

XIRINACS, Olga Reencarnacions miserables. Tarragona: Arola Editors, 2017