dimarts, 29 de novembre de 2016

EN EL PAISATGE HI HA BOIRES...

Resultat d'imatges de Berthe Morisot camp de blat

Berthe Morisot ha pintat un camp de blat, però en el paisatge hi ha boires i per això el color s'endolceix. Un home amb una camisa blava avança pel cami i podria se qualsevol amic o familiar dels Ramsay. Però Virginia potser no ho sabia, això, i potser no era sensible a la pintura dels impressionistes, ella, tota sensacions fugaces. El cel de Virginia abasta tot un món sense perdre res, ni l'ala de plata imperceptible que fa canviar la tarda. Ni un llum ni una lllum. A les cases i ha una atmosfera interior càlida, recollida, feta d'alens menuts, d'infants, de poms de roses i de cortines per absorbir precisament la dolcesa gris del paisatge exterior...

Olga Xirinacs, 'Interior amb difunts', Destino, 1982

dimarts, 22 de novembre de 2016

NOVEMBRE


Feia fred. Era novembre i per les vores del riu les fulles dels pollancres prenien, caigudes, uns tons daurats que es fonien a la terra. Les petites gavines sobrevolaven l'aigua ràpida, crescuda, i tots dos s'aturaven sovint a tirar lluny alguna pedrao a observar les inicials i les inscripcions amoroses que envoltaven els arbres, sobretot els faigs, més corpulents...

Olga Xirinacs, Tempesta d'hivern, Columna 1990

dijous, 17 de novembre de 2016

ELS MISERABLES DEL VEÏNAT

Resultat d'imatges de Nonell

Són els miserables d'en Nonell, que apuntalen els carreus de les esglésies, muntanyes de parracs de color verd fosc, granat, negre, deixats allà com una nosa, escorrialla silenciosa que constitueix per ella mateixa una població d'ombres animades, cadascuna amb un cos gairebé endevinat, sempre tràgic, quegira l'esguard cap a la paret o a terra enun gest d'impotència...

Olga Xirinacs, 'Interior amb difunts', Destino, 1982

dilluns, 7 de novembre de 2016

LA CUINA ROJA

Resultat d'imatges de Maurice Vlamink cocina

Aquests interiors ombrosos, que trobem al capdamunt d'una escala recordada, són també al soterrani humil i al ventilat, i un dia veuran una explosió de llum perquè Maurice Vlaminck decidirà pintar una cuina roja...

Olga Xirinacs, Interior amb difunts, Destino, 1983

dilluns, 24 d’octubre de 2016

MIRES LA CIUTAT...


Resultat d'imatges de la femme douce de Bresson


Mires la ciutat i penses tants retorns al capvespre, passejant despreocupada, amb els llibres d'estudi, parlant de cinema amb Pol. ¿Saps que et comparava amb la femme douce de Bresson? T'havia agradat que et retratés entre els salzes, sobre l'herba, emergint de la boira, com una aparició. La boira del riu, freda, viscosa, mentre algú prenia les teves mans entre les seves...

Xirinacs, Olga, Tempesta d'hivern

dijous, 20 d’octubre de 2016

TRANSGRESSIÓ, EN DIEM ARA

Resultat d'imatges de van gogh

Maurice ha après de Van Gogh l'impacte del color en la retina, i és aquell color encès que neix de la jove energia insatisfeta, que vol destruir el món i aconseguir-ne un altre de pastat amb les pròpies mans, amb sang dels colors de la paleta i membres que es clavaran com sagetes a la tela, com s'enfondiria la carn sobre la carn, dintre de la carn, una i altra vegada per fecundar i engendrar els nous projectes.

Transgressió, en diem ara, en cert llenguatge crític sàviament dosificat. I és el trencament generacional que rebutja els motilles que l'han coformat i l'úter que els contenia, i que la nova brostada de cossos i àimes ignorarà per sempre més. De fet, és l'agressió, de l'home contre l'home i contra la dona, en un intent de supervivència...

Olga Xirinacs, Interior amb difunts, Destino, 1982 (Premi Josep Pla)

dijous, 13 d’octubre de 2016

ROSALBA CARRIERA PINTAVA DONES A VENÈCIA

Resultat d'imatges de Rosalba Carriera noia amb ocell


La tarda que Rosalba Carriera
pintà la noia que jugava amb l'aire
Venècia s'estremí per un sol bes,
tan o més lleu que el pes de dues perles
nascudes a la pell.
Les mans color de rosa
sostenen un ocell tot fet de llum
que tremola a mig vol.

Finestres de Venècia, amb vidres freds
i reflexos ardents.
Les sedes de Rosalba no vingueren
amb caixes d'Orient.
Ella inventà els colors que es posarien
les dames dels hiverns més fastuosos,
senyores dels estius més indolents,
figures que somreien des dels nobles
salons on el record es va desfent.


Olga Xirinacs